Terrassa, la ciutat dormitori.

10 febrer 2009

Ja fa dos setmanes, vaig estar malalt, a causa de una grip. Per no quedar-me tancat a casa, de tant en tant, sortia pels carrers de la ciutat, això si, ben abrigat. No es veia ningú, potser algunes àvies que xerraven, o prenien els pocs raigs de sol que hi havien aquell matí, i alguns paletes, i poca cosa més. Quan vaig arribar a casa, ja fart del Cuní (qui ha estat malalt i davant la tele un dia entre setmana ja m’enten) vaig començar a pensar perquè Terrassa estava tan buida entre setmana a les 11:00 del matí. Podria dir-vos que el fred, pot ser un bon argument. Però aquell dia, de fred no en feia (jo anava abrigat, perquè tenia la grip, lògica). Pensava i pensava, el fred no em servia. Ja cansat, vaig deixar-ho estar. Al cap de dos dies, vaig tornar a sortir, però per allà a la 1:00, que la gent encara no dina. Tampoc veia a ningú, apart de camions i camions dels diferents comerços de la ciutat. No hi havia ningú. Però, l’altre dia, al diari gratuït de la ciutat Aterrassa+ (www.aterrassa.cat) vaig llegir un article sobre l’augment de la població a la ciutat. Havia crescut molt, respecte a altres. Llavors, vaig recordar les sortides que vaig fer “observant” Terrassa. Ja tenia una paraula, però em faltava una altre, que no aconseguia trobar. Un altre diari català em va ajudar a resoldre l’encreuat. Aquest cop va ser el pare de l’Aterrassa+, l’AVUI+. Vaig llegir una gran noticia que posava: Es venen més pisos als voltants de la ciutat comtal que a ella mateixa” . Ja tenia l’encreuat resolt: La gent s’ha comprat un pis a Terrassa, però està tot el dia treballant a Barcelona. Si després d’aquest escrit et poses malalt, no hi ha res millor que donar unes voltes per la ciutat, “tu solt”. Digues la teva amb un comentari.


Arriba el Nadal i no… tenim el vers!!!

18 Desembre 2008

La meva opinió” et facilita la propina de la àvia, com? Dons seleccionen uns dels versos catalans nadalencs més espectaculars del país, i… més endavant el nostre poema, el poema del bloc!!!! Però això serà més tard. Aquests versos, no només són pels més petits, sinó que també són per els més grans de la família, i si podeu, en podeu recitar un tota la família.

 

Aquests 2 poemes, són perquè us els copieu, i en gaudeixi tothom.

 

Bon Nadal

 

Com alegre campaneta que no para de tocar. Avui el meu cor batega perquè us vull felicitar. Bon Nadal!

 

L’àpat del Nadal.

 

Els sol brilla, el cel és blau

 

tot és alegria, el dia de Nadal.

 

Doneu-me pollastre, doneu-me torrons

 

fem xerinola i cantem cançons.

 

Com veieu, són curts. El primer és fàcil. Vinga va que un dia, és un dia!

 

Pròximament: El poema de “La meva opinió”…….

 


El Nadal dels carrers.

29 Novembre 2008

Hola a tots, ja casi fa mesos que no escrivia res, perdó. Moltes gràcies aquells que m’heu animat a escriure, i aquells que al escrit del tiet em van posar tants comentaris. També aquella noia valenciana, gràcies. Aquests dies, no escrivia gaires coses, per que no sabia que posar-vos. Jo no sóc tant llest com el meu germà Ferran, que ens explica els detalls del diari Marca (bon rollo eeee), ni tampoc tinc suficient intel·ligència i informació, per parlar de les eleccions dels EE.UU, ni de que pasarà amb la crisi econòmica, però si que puc parlar de les llums de Nadal que no il·luminaran els carrers del centre de Terrassa, també puc parlar del gran moment que està passant el món culé, però principalment m’agradaria parlar de les llums de Nadal.

Aquest any, els carrers de Terrassa, no lluirà els llums de cada any. Això ja es veia avenir. Fa 3 anys, els carrers de la ciutat lluïen uns llums magnífics, de colors, que representaven carrosses, estels, els reis mags, etc… Quan van treure les llums de colors, les va substituir per unes blanques de baix consum,que només il.luminaven i prou, però ara només hi han unes estrelles gegants penjades, algunes són maques però i han d’altres que són com un globus, fets amb una tela-plàstic.

Tot i que es van recollir firmes, l’ajuntament de Terrassa, no va canviar d’opinió. Terrassa, és la única capital de comarca de tota Catalunya que no lluirà llums de Nadal. Els comerços però no s’han estat de rascar-se una mica la butxaca per poder tenir uns aparadors molt bonics dignes de les festes de Nadal. L’agrupació de Pessebristes de Terrassa, inaugura al soterrani de la nostra Catedral el dia 30 de novembre a partir de la 1:00 del migdia, l’exposició de pessebres, val la pena anar-hi , ja que és una de les exposicions més esperades de la ciutat per grans i petits. Esperem que l’any que ve puguem parlar dels llums de Nadal tan macos que llueix Terrassa.


Adéu Tiet Joan !!

4 Octubre 2008

Aquest escrit, va dirigit, al meu tiet. El tiet Joan.Sota la música del meu piano, i el “clecclec” del meu teclat, només faig que pensar en els dies que he estat amb tu. Recordo el dia que em van dir que et quedaves. I el dia que vaig anar a veure’t al Masroig. I també la meva primera setmana a casa teva. Alló va ser massa. Vaig conèixer a la Nit i les gallines. La meva primera impressió va ser bona, estava tota arreglada i pintada, amb aquelles pinyes i aquells relleus. Amb amb aquell menjador tant decorat, i aquells quadres tant macos. I la parra, ui la parra, la meva mare sempre que sopàvem allà sempre li tirava floretes. Però el que mai oblidaré en tota la meva vida, va ser aquell dia al Deltebre. Allò va ser massa. Des d’aquell dia, que quan veig un ocell, ja no és com abans, el veig, d’una altre manera, Sempre intento pensar en identificar quin ocell és, de vegades m’hem surto, però d’altres, no en tinc ni idea. També em posava molt content, veure que a la gent d’allà li encantaves, i jo cada dia que sentia algun elogi, em sento molt orgullós de que siguis el meu tiet. Entre d’altres també recordaré aquell dia que ens vem quedar sols amb els avis a casa teva.Aquell dia va ser un dels millors de la meva vida. Vaig anar a caminar amb els avis, una bona estona, en un camí on estàvem envoltats d’oliveres. Va ser un dels dies més feliços amb l’avi i la iaia, la iaia ens va explicar una història molt maca, i desprès, ens va dir una cosa, quan va acabar, el cor em va començar a votar. No d’alegria, ni de mal, no de tristesa, sinó d’amor infinit cap als avis.

Et dono gràcies, perquè des d’aquells dies són molt feliços, i sempre els agrada molt anar a veure ocells. L’altre dia, quan vas venir a sopar i estàvem els tres i tu assentats allà al sofà, i mirant les guies d’ocells, els veia molt contents, i jo vaig estar molt content per ells. Aquí s’acaben les meves paraules d’agraïment. Però falta una cosa, que és la més important d’aquest article, que jo després d’aquest article, i de tot el que he posat, ja entenc, perquè Déu va voler que et quedessis aquí. Ara, empendràs una nova vida, i només et vull dir que tinguis molta sort.

El teu nebot que t’estima molt, Jan Martínez i Alonso.


Els radicals, no representen a ningú.

28 Setembre 2008

Abans de començar, m’agradaria donar-vos les gràcies pels comentaris que em veu enviar.

Ahir, dia 27 de setembre, el Barça i l’Espanyol, s’enfrontaren en un derbi, on les estadístiques estaven molt igualades. La primera part va anar molt bé per els de Márquez, guanya’n un 1-0, però al minut 25 de la segona part,després de que Tití marqués el gol de l’empat, els radicals del Barça ( els Boixos Nois ) van començar a tirar venga-les a la gent que estava a la graderia de sota, però per sort no hi va haver cap ferit. En el altre sector del camp, la curva espanyolista, va intentar sortir al camp hi anar a l’altre punta amb els radicals del Barça. La seguretat els va impedir. Al veure tot el,i perdoneu l’expressió, merder, l’àrbitre del partit va parar el joc, fins que el públic es calmés. Al cap de 9 minuts, l’àrbitre va deixar seguir el partit, però encara no estava tot fet, al minut 95 de partit l’àrbitre del partit, Mejuto González va xiular un penal a Et’oo, que Messi va marcar, i així va acabar el partit.

Ja tenim la polèmica servida per tota la setmana.

Jan Martínez i Alonso.


Peramea, the village of the drems.

6 Setembre 2008

 

Les muntanyes, la tranquil·litat, la vida de poble, els paisatges, els amics, la festa, que et desperti el soroll de les campanes que duen penjades les ovelles. Tot això i més, es el millor que es pot demanar.
Quan et despertes al matí, i sents l’olor d’Espígol, o de farratge. El soroll dels primers pagesos matiners, que ja condueixen els seus tractors amunt i avall. Puges a al turonet, i observes com el ocells mengen la esbadella que queda en els prats de blat. Agafes la bicicleta, i fas el primer tom del dia per la plaça de l’Om del poble. Al bar ja serveixen els primers cafès, menters la gent fulleja el SEGRE. Els nens del poble baixen a la plaça, i entren a casa la vila a fer la primera partida de cartes del dia. Quan ja són les 11:00 del matí. Marxes amb els teus amics a observar els ocells, a sentir-los cantar, a veure el rastre que ha deixat la fauna salvatge, al seu pas per la nit d’ahir. Abans de marxar a dinar, la gent va al bar, a fer l’aperitiu o a la Plaça, petà la xerrada. Arribes a casa i ja se sent la olor-eta a pollastre al forn. Quan ja has dinat amb tota la teva família, marxes al bar, a prendre un gelat, i a parlar amb la gent que està fent el cafè amb gel sobre si avui és dia ho no de anar al llac. A la tarda mentre vas a collir mores, uns amics et pregunten si tens plans aquesta nit, perquè ells van amb el seu cotxe a buscar besties. Quan arribes a casa li dones a la mare un fort petó i li demanes que et prepari una deliciosa melmelada de mores. Pel voltant de les 19:00, les escales de casa la vila es van acumulant la gent del poble, per prendre la fresca i parlar una mica menters que tot el jovent es tanca a casa la vila a jugar. Quan ja es tard, després de 3 hores xerrant, decideixes anar a casa a preparar un bon pa amb tomàquet per tota la família. Pels voltants de les 11: el jovent va al bar a fer un quinto o una mitjana, ja preparant-se per la festa major de aquella nit. Menters els nens i nenes, juguen a amagar-se i també xerrant de les seves coses. A les 24:00 ja marxen d’excursió amb aquells amics, i a la 1:00 ja marxen a dormir, i a somiar amb el dia de demà.


Les esglésies de Sant Pere

17 Juliol 2008

Fa uns 4 ó 5 anys, sota els patis de les esglésies, van trobar, restes de l’antiga catedral, d’Ègara. Tombes, baptisteris…. El diumenge passat, quan sortia de Missa, vaig anar a veure totes les reformes, i estava força bé. Però quan vaig sortir a fora, posava Museus de Terrassa, i jo vaig començar a pensar i a pesar. L’Església de Sant Miquel i Santa Maria, estaven totes reformades, la Església de Santa Maria, tenia un terra de fusta amb baranes, al voltant de uns vidres que ensenyaven les restes de la antiga catedral. Allà ja no és podrà fer Missa, perquè allò és un Museu, La de Sant Miquel, encara menys. Ja han matat a dos capelles, i la pròxima quina serà? La Església de Sant Pere? . Això és el primer que denuncio. Quan era petit, vaig anar a fer les fotos de la comunió, pels voltants de les capelles, tot eren arbres, herba, terra, però ara és lamentable. Només hi han dos Xipre, i un pi. No hi a herba, ni terra. Tot és ciment. La rampa que hi ha al costat de les escales, és molt estreta, i la cadira de rodes no hi pot passar. La esplanada està feta de tipus escalada, i a cada 3 metres et trobes , en que tens que saltar, o ( la gent gran ) baixar repenjada o s’entada. Els cantons de les escales, són molt perillosos, i tenen molta punxa, com que el terra esta fet de maons de pedra, i no hi ha vorada, qualsevol presons, vella o jove es pot entrebancar i matar-se.
Ara he explicat el que estan fet, però també en podia explicar d’altres com la plaça del Progrés, i com la futura Rambla. Res més a dir.