Terrassa, la ciutat dormitori.

Ja fa dos setmanes, vaig estar malalt, a causa de una grip. Per no quedar-me tancat a casa, de tant en tant, sortia pels carrers de la ciutat, això si, ben abrigat. No es veia ningú, potser algunes àvies que xerraven, o prenien els pocs raigs de sol que hi havien aquell matí, i alguns paletes, i poca cosa més. Quan vaig arribar a casa, ja fart del Cuní (qui ha estat malalt i davant la tele un dia entre setmana ja m’enten) vaig començar a pensar perquè Terrassa estava tan buida entre setmana a les 11:00 del matí. Podria dir-vos que el fred, pot ser un bon argument. Però aquell dia, de fred no en feia (jo anava abrigat, perquè tenia la grip, lògica). Pensava i pensava, el fred no em servia. Ja cansat, vaig deixar-ho estar. Al cap de dos dies, vaig tornar a sortir, però per allà a la 1:00, que la gent encara no dina. Tampoc veia a ningú, apart de camions i camions dels diferents comerços de la ciutat. No hi havia ningú. Però, l’altre dia, al diari gratuït de la ciutat Aterrassa+ (www.aterrassa.cat) vaig llegir un article sobre l’augment de la població a la ciutat. Havia crescut molt, respecte a altres. Llavors, vaig recordar les sortides que vaig fer “observant” Terrassa. Ja tenia una paraula, però em faltava una altre, que no aconseguia trobar. Un altre diari català em va ajudar a resoldre l’encreuat. Aquest cop va ser el pare de l’Aterrassa+, l’AVUI+. Vaig llegir una gran noticia que posava: Es venen més pisos als voltants de la ciutat comtal que a ella mateixa” . Ja tenia l’encreuat resolt: La gent s’ha comprat un pis a Terrassa, però està tot el dia treballant a Barcelona. Si després d’aquest escrit et poses malalt, no hi ha res millor que donar unes voltes per la ciutat, “tu solt”. Digues la teva amb un comentari.

6 Responses to Terrassa, la ciutat dormitori.

  1. Miquel ha dit:

    Ja estas recuperat, no?

  2. Roser ha dit:

    Rei meu,
    sempre em sorprens. Et felicito.
    un petonàs guapissim!!!!
    Mare

  3. La iaia Mª Rosa ha dit:

    És un plaer llegir els teus escrits, ningú diria que només tens tretze anys,andevant Jan que un bon escriptor pot fer molt bé.
    L’enhorabona per aquest tres noiets que han heradat l’afició del seu tiet envers els ocells, tant de bó que algun heredés quelcom més.
    Una abraçada d’aquesta iaia que us estima tant i tant.

    MªRosa

  4. pedrocasas ha dit:

    Jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan a veure si escius

  5. Pol ha dit:

    Caram Jan! M’has sorprès! Si vols m’ofereixo per ser el teu representant 😉

  6. QV ha dit:

    Molt ben escrit i amb senzillesa. El Ferran té un molt bon deixeble!

Deixa una resposta a QV Cancel·la la resposta