El Nadal dels carrers.

Hola a tots, ja casi fa mesos que no escrivia res, perdó. Moltes gràcies aquells que m’heu animat a escriure, i aquells que al escrit del tiet em van posar tants comentaris. També aquella noia valenciana, gràcies. Aquests dies, no escrivia gaires coses, per que no sabia que posar-vos. Jo no sóc tant llest com el meu germà Ferran, que ens explica els detalls del diari Marca (bon rollo eeee), ni tampoc tinc suficient intel·ligència i informació, per parlar de les eleccions dels EE.UU, ni de que pasarà amb la crisi econòmica, però si que puc parlar de les llums de Nadal que no il·luminaran els carrers del centre de Terrassa, també puc parlar del gran moment que està passant el món culé, però principalment m’agradaria parlar de les llums de Nadal.

Aquest any, els carrers de Terrassa, no lluirà els llums de cada any. Això ja es veia avenir. Fa 3 anys, els carrers de la ciutat lluïen uns llums magnífics, de colors, que representaven carrosses, estels, els reis mags, etc… Quan van treure les llums de colors, les va substituir per unes blanques de baix consum,que només il.luminaven i prou, però ara només hi han unes estrelles gegants penjades, algunes són maques però i han d’altres que són com un globus, fets amb una tela-plàstic.

Tot i que es van recollir firmes, l’ajuntament de Terrassa, no va canviar d’opinió. Terrassa, és la única capital de comarca de tota Catalunya que no lluirà llums de Nadal. Els comerços però no s’han estat de rascar-se una mica la butxaca per poder tenir uns aparadors molt bonics dignes de les festes de Nadal. L’agrupació de Pessebristes de Terrassa, inaugura al soterrani de la nostra Catedral el dia 30 de novembre a partir de la 1:00 del migdia, l’exposició de pessebres, val la pena anar-hi , ja que és una de les exposicions més esperades de la ciutat per grans i petits. Esperem que l’any que ve puguem parlar dels llums de Nadal tan macos que llueix Terrassa.

Adéu Tiet Joan !!

Aquest escrit, va dirigit, al meu tiet. El tiet Joan.Sota la música del meu piano, i el “clec–clec” del meu teclat, només faig que pensar en els dies que he estat amb tu. Recordo el dia que em van dir que et quedaves. I el dia que vaig anar a veure’t al Masroig. I també la meva primera setmana a casa teva. Alló va ser massa. Vaig conèixer a la Nit i les gallines. La meva primera impressió va ser bona, estava tota arreglada i pintada, amb aquelles pinyes i aquells relleus. Amb amb aquell menjador tant decorat, i aquells quadres tant macos. I la parra, ui la parra, la meva mare sempre que sopàvem allà sempre li tirava floretes. Però el que mai oblidaré en tota la meva vida, va ser aquell dia al Deltebre. Allò va ser massa. Des d’aquell dia, que quan veig un ocell, ja no és com abans, el veig, d’una altre manera, Sempre intento pensar en identificar quin ocell és, de vegades m’hem surto, però d’altres, no en tinc ni idea. També em posava molt content, veure que a la gent d’allà li encantaves, i jo cada dia que sentia algun elogi, em sento molt orgullós de que siguis el meu tiet. Entre d’altres també recordaré aquell dia que ens vem quedar sols amb els avis a casa teva.Aquell dia va ser un dels millors de la meva vida. Vaig anar a caminar amb els avis, una bona estona, en un camí on estàvem envoltats d’oliveres. Va ser un dels dies més feliços amb l’avi i la iaia, la iaia ens va explicar una història molt maca, i desprès, ens va dir una cosa, quan va acabar, el cor em va començar a votar. No d’alegria, ni de mal, no de tristesa, sinó d’amor infinit cap als avis.

Et dono gràcies, perquè des d’aquells dies són molt feliços, i sempre els agrada molt anar a veure ocells. L’altre dia, quan vas venir a sopar i estàvem els tres i tu assentats allà al sofà, i mirant les guies d’ocells, els veia molt contents, i jo vaig estar molt content per ells. Aquí s’acaben les meves paraules d’agraïment. Però falta una cosa, que és la més important d’aquest article, que jo després d’aquest article, i de tot el que he posat, ja entenc, perquè Déu va voler que et quedessis aquí. Ara, empendràs una nova vida, i només et vull dir que tinguis molta sort.

El teu nebot que t’estima molt, Jan Martínez i Alonso.